Quan els pronoms forts fan de complement directe o de complement indirecte, van precedits de la preposició a: a mi, a tu, a ell / a ella, a nosaltres, a vosaltres, a ells / a elles. Aquests pronoms forts es dupliquen amb un pronom feble del mateix nombre i persona: em, et, el, la, li, ens, us, els, les. Per exemple:

Ens necessiten a nosaltres. (i no Necessiten a nosaltres)
Només l'hem convidat a ella. (i no Només hem convidat a ella)

Aquesta estructura aporta un valor emfàtic. Ara bé, quan es fa servir el pronom de tercera persona, també es pot marcar l'èmfasi prescindint del pronom feble. Per exemple: